 |
| Evolució del sostre de deute des de 1917 fins a l´actualitat |
Després de l'acord entre demòcrates i republicans fa dues setmanes sobre l'elevació del sostre de deute del govern, cal reparar en certs detalls per a posar-nos en situació.
Dues parts, d'una banda el partit demòcrata i per l´altra el partit republicà.
A grans trets cal destacar que el sistema polític nord-americà és un sistema de contrapesos dissenyat per a evitar la concentració de poder, amb el que el legislatiu contrapesa l´executiu existint eleccions al primer a la meitat del mandat del segon. És a dir, dos anys després de les eleccions presidencials se celebren eleccions legislatives tant en el senat com en la càmera de representants.
Es pot donar el cas en què el poder executiu estiga en mans demòcrates i el poder legislatiu en mans republicanes o viceversa.
La situació actual és una miqueta més complexa. Els demòcrates ostenten el poder executiu i estan en mans d'una part del legislatiu, el senat. Així mateix els republicans estan en mans de l'altra part del legislatiu, la càmera de representants.
A grans trets cal destacar que el sistema polític nord-americà és un sistema de contrapesos dissenyat per a evitar la concentració de poder, amb el que el legislatiu contrapesa l´executiu existint eleccions al primer a la meitat del mandat del segon. És a dir, dos anys després de les eleccions presidencials se celebren eleccions legislatives tant en el senat com en la càmera de representants.
Es pot donar el cas en què el poder executiu estiga en mans demòcrates i el poder legislatiu en mans republicanes o viceversa.
La situació actual és una miqueta més complexa. Els demòcrates ostenten el poder executiu i estan en mans d'una part del legislatiu, el senat. Així mateix els republicans estan en mans de l'altra part del legislatiu, la càmera de representants.
Als Estats Units el deute del govern federal, el que incumbeix als 50 estats de la nació en el seu conjunt, està limitat per llei. La modificació d'aquesta ha de ser aprovada tant per la càmera de representants com pel senat, per a posteriorment ser signada pel president, d'ací lo rocambolesc de tota aquesta situació.
Si en un moment donat aquest límit se sobrepassa el govern federal entra en suspensió de pagaments. Açò significa que tots els pagaments a realitzar per part de l'administració federal són paralitzats, sous de funcionaris, transferències de la seguretat social, subvencions…en definitiva tot l'estament públic amb determinades excepcions referents a l'exèrcit i les forces policials.
Òbviament existeixen mecanismes per a establir una pròrroga si arribat el moment no ha pogut acordar-se l'elevació del sostre de deute. En el cas actual aquest moment va arribar al maig i la pròrroga expirava el passat 2 d'agost.
S'ha de saber que la negociació i la posterior elevació del sostre de deute del govern nord-americà ha significat un pur tràmit administratiu durant els últims 50 anys, tant en administracions demòcrates com en republicanes (per posar un exemple, Reagan ho va fer 18 vegades sota el seu mandat) no havent-hi mai cap tipus de problema, fins ara.
Si en un moment donat aquest límit se sobrepassa el govern federal entra en suspensió de pagaments. Açò significa que tots els pagaments a realitzar per part de l'administració federal són paralitzats, sous de funcionaris, transferències de la seguretat social, subvencions…en definitiva tot l'estament públic amb determinades excepcions referents a l'exèrcit i les forces policials.
Òbviament existeixen mecanismes per a establir una pròrroga si arribat el moment no ha pogut acordar-se l'elevació del sostre de deute. En el cas actual aquest moment va arribar al maig i la pròrroga expirava el passat 2 d'agost.
S'ha de saber que la negociació i la posterior elevació del sostre de deute del govern nord-americà ha significat un pur tràmit administratiu durant els últims 50 anys, tant en administracions demòcrates com en republicanes (per posar un exemple, Reagan ho va fer 18 vegades sota el seu mandat) no havent-hi mai cap tipus de problema, fins ara.
Durant els últims 50 anys cada negociació sobre l'elevació del sostre de deute ha estat guiada per la moderació, la responsabilitat i el sentit d'estat d'ambdues parts implicades. Aquesta vegada dits atributs han brillat per la seua absència sobretot en una de les parts, el partit republicà.
Aquest, desvalgut de la seua sensatesa característica i dominat per un corrent de irracionalisme anomenat “Tea Party” ha fet oïdes sordes davant les propostes dels seus oponents demòcrates i no ha cedit gens en les seues surrealistes reivindicacions, demostrant una vegada més una absurda predilecció per l'abisme financer.
Aquest, desvalgut de la seua sensatesa característica i dominat per un corrent de irracionalisme anomenat “Tea Party” ha fet oïdes sordes davant les propostes dels seus oponents demòcrates i no ha cedit gens en les seues surrealistes reivindicacions, demostrant una vegada més una absurda predilecció per l'abisme financer.
Dels motius de les surrealistes reivindicacions de el “Tea Party” donaré compte en el següent post.
H. F. C.
