La idea que Obama no pogués ser reelegit resultava inversemblant, si més no, fins que es va produir el primer cara a cara amb Romney. En aquest moment va començar un dur mes fins al dia de les eleccions en què els nervis es notaven a flor de pell.
Arribat el dia, finalment el resultat ens ha tret de dubtes. Obama i les seves polítiques han estat ratificades.
Fent
un anàlisi del camí recorregut des d'aquell 20 de gener de 2009 en la
seua presa de possessió fins al dia de la seua reelecció el dimarts
passat, és just adonar-se que les enormes expectatives generades
després de la seua victòria del 2008 han provat ser un ferotge bumerang
en contra al llarg d'aquests primers quatre anys.
En la majoria d'ocasions, cada un dels èxits aconseguits s'ha vist enfosquit per alguna expectativa incomplerta. Però si bé és cert que determinades promeses no han estat portades a bon port, el resultat net és més que positiu.
La major reforma financera des del new deal en els anys 30 que infligeix un sever correctiu sobre el sistema financer i els seus excessos, el gran pla d'estímul econòmic que ha evitat la depressió i que ha servit de base per a la cada vegada més sòlida recuperació dels Estats Units, la reforma sanitària sense precedents que permet un nivell d'universalitat del sistema de salut americà mai abans vist salvant a més de 40 milions de persones de la més completa incertesa mèdica, la fi de la guerra a l'Iraq i l'aposta total pel multilateralisme en les relacions internacionals primant la via diplomàtica davant qualsevol conflicte, són pretextos més que suficients per merèixer absolutament una legislatura més.
Però si la principal tasca d'un polític és resoldre els problemes d'un país, ho és tant o més ser capaç d'inspirar a resoldre'ls. I ací és on rau una de les fortaleses d'Obama.
L'audàcia de l'esperança. Un concepte que a aquest costat de l'Atlàntic, amb majoria de immunds i simples polítics, molt pocs poden entendre però el qual resulta imprescindible per a comprendre l'era Obama.
Quan a Europa patim polítics d'un caire merament administratiu i funcionarial els quals es dediquen a complir ordres del politburó de torn, als Estats Units preval una classe de polític que executa les mesures necessàries però que a la vegada infon la passió, el sentiment i el romanticisme imprescindibles per donar sentit al que s'està fent.
La major reforma financera des del new deal en els anys 30 que infligeix un sever correctiu sobre el sistema financer i els seus excessos, el gran pla d'estímul econòmic que ha evitat la depressió i que ha servit de base per a la cada vegada més sòlida recuperació dels Estats Units, la reforma sanitària sense precedents que permet un nivell d'universalitat del sistema de salut americà mai abans vist salvant a més de 40 milions de persones de la més completa incertesa mèdica, la fi de la guerra a l'Iraq i l'aposta total pel multilateralisme en les relacions internacionals primant la via diplomàtica davant qualsevol conflicte, són pretextos més que suficients per merèixer absolutament una legislatura més.
Però si la principal tasca d'un polític és resoldre els problemes d'un país, ho és tant o més ser capaç d'inspirar a resoldre'ls. I ací és on rau una de les fortaleses d'Obama.
L'audàcia de l'esperança. Un concepte que a aquest costat de l'Atlàntic, amb majoria de immunds i simples polítics, molt pocs poden entendre però el qual resulta imprescindible per a comprendre l'era Obama.
Quan a Europa patim polítics d'un caire merament administratiu i funcionarial els quals es dediquen a complir ordres del politburó de torn, als Estats Units preval una classe de polític que executa les mesures necessàries però que a la vegada infon la passió, el sentiment i el romanticisme imprescindibles per donar sentit al que s'està fent.
Una
classe de polític que amb les seves paraules envolta les seves
decisions d'un aura de justícia i raó, d'honradesa i equitat, la qual
fa inevitable deixar-se portar i sentir-se inspirat per a ser capaç de
qualsevol cosa.
L'essència d'Obama és aquesta inspiració i aquesta, la base de l'audàcia de l'esperança.
L'audàcia de creure, malgrat totes les proves en contra, que es pot fer qualsevol cosa, que es pot sortir de qualsevol situació per punyent que siga, que malgrat tots els revessos que es puguen patir es pot seguir controlant el destí de cadascun i per tant seguir sent responsable d'ell, que, en definitiva, podem refer-nos a nosaltres mateixos constantment per complir els nostres majors somnis.
L'essència d'Obama és aquesta inspiració i aquesta, la base de l'audàcia de l'esperança.
L'audàcia de creure, malgrat totes les proves en contra, que es pot fer qualsevol cosa, que es pot sortir de qualsevol situació per punyent que siga, que malgrat tots els revessos que es puguen patir es pot seguir controlant el destí de cadascun i per tant seguir sent responsable d'ell, que, en definitiva, podem refer-nos a nosaltres mateixos constantment per complir els nostres majors somnis.
Això és el que desprèn i transmet Obama en cadascun dels seus actes i decisions, en cadascuna de les seves paraules i idees. Obama personifica en si mateix la màxima segons la qual, no importa qui eres o d'on véns, com eres o a qui estimes. Tant se val si eres negre o blanc o hispà o asiàtic o natiu americà, si eres jove o vell o ric o pobre, capacitat, discapacitat, gai o heterosexual. Si eres capaç de treballar dur podràs aconseguir els teus somnis.
Això és el que el va portar a la presidència al 2008 i ara li ha proporcionat un segon mandat.
Felicitats Senyor President.
H.F.C.
