El Llop de Wall Street (2013)
Dues maneres de solucionar una crisi econòmica:
- Política monetària: Tipus d'interès, operacions de mercat obert, coeficient de caixa, a més d'altres polítiques no convencionals.
- Política fiscal: Inversió de l'estat.
La primera manera se centra només en els diners i confia plenament en l'ús que faran dels mateixos els inversors. Idea recolzada pels economistes d'aigua dolça (entre ells els grans Chicago Boys) que creuen en la perfecció del mercat i en la no existència de bombolles econòmiques.
Malauradament, la vida real contradiu aquesta creença i les bombolles existeixen de debò, sobretot perquè el mercat no és perfecte sinó irracional, ple de cobdícia, contradiccions i sense sentits.
Malauradament, la vida real contradiu aquesta creença i les bombolles existeixen de debò, sobretot perquè el mercat no és perfecte sinó irracional, ple de cobdícia, contradiccions i sense sentits.
La segona manera, en canvi, inverteix en alguna cosa tangible, produeix una millora palpable, física, real. Estableix un model productiu concret a partir del qual es pot començar a fonamentar un nou període de prosperitat més consistent i sòlid.
Si bé, com que els mercats prefereixen l'altre camí de sortida de la crisi, ja que amb ell guanyen molts més diners (amb l'especulació i l'engany), quan un estat intenta la via fiscal els mercats juguen amb les seves primes de risc fins deixar-los en un carreró sense sortida, a punt per fer-los claudicar a les seues miserables i repugnants condicions.
Els wolfs dels mercats estan entre nosaltres des dels anys 80.
Simplement cal fer una ullada a la genial pel·lícula de Scorsese (El llop de Wall Street - 2013) per adonar-se entre les mans de quin tipus de gent ens van ficar Thatcher i Reagan amb les seues polítiques de terrorisme econòmic.
Alguna cosa es pot començar a entendre veient la conversa (vídeo adjunt) on el mestre (McConaughey) li explica a l'aprenent (DiCaprio) que el seu nou treball consisteix en evitar com sigui que l'inversor corrent utilitze els diners acabats de guanyar a la borsa en la creació d'alguna cosa física, útil i productiva (fuck the Clients!). L'objectiu ha de ser mantenir la plebs constantment enganxada a la ruleta.
Sota la premissa de "o ser el primer, o ser el més llest, o enganyar" (Margin Call - 2011), la funció del mercat descontrolat és guanyar diners sigui com sigui, mantenint els ignorants apostant indefinidament en el seu joc macabre mentre els wolfs s'omplen les butxaques sense crear absolutament res, sense aportar res de res a la societat, estenent la bombolla el màxim possible fins que esclati i els guanys individualitzats es converteixin en pèrdues socialitzades. Ells ho perden, nosaltres ho paguem.
Sota la premissa de "o ser el primer, o ser el més llest, o enganyar" (Margin Call - 2011), la funció del mercat descontrolat és guanyar diners sigui com sigui, mantenint els ignorants apostant indefinidament en el seu joc macabre mentre els wolfs s'omplen les butxaques sense crear absolutament res, sense aportar res de res a la societat, estenent la bombolla el màxim possible fins que esclati i els guanys individualitzats es converteixin en pèrdues socialitzades. Ells ho perden, nosaltres ho paguem.
A hores d'ara tot això deixa ben a les clares com funciona una economia al seu lliure albir, sense cap regulació ni control.
H.F.C.
