Quan el senyor Aznar va pronunciar aquestes desafortunades paraules, després de rebre la medalla d'honor de l'Acadèmia del Vi de Castella i Lleó en 2007, molt poca gent sabia, i molt poca gent sap ara, que aquests arguments amagaven i amaguen una profunda fidelitat als postulats econòmics del cèlebre economista nord-americà i Premi Nobel d'Economia en 1976, Milton Friedman.
Aquests postulats parteixen del qüestionament de la funció de l'estat com a àrbitre imparcial en la protecció del consumidor respecte als productes que pot comprar en el mercat. Estableixen que la intervenció governamental, és a dir, l'estat, no té cap dret a obligar per llei, per exemple, que els cotxes porten de sèrie en la seua fabricació air-bag, forçant al consumidor a incórrer en un cost major que si no ho portaren.
El que proposen és que, amb tota la informació en la mà sobre les possibles conseqüències de la compra d'un cotxe sense air-bag, siga el consumidor qui trie lliurement si vol gastar-se o no aquest plus de diners en un cotxe amb aquesta prestació de seguretat, preservant sempre la llibertat de triar del consumidor.
Per tant, i segons Friedman, són les forces del mercat amb total llibertat de moviments i no l'estat, qui pot establir amb major eficiència si un producte ha de sobreviure o no.
Tota aquesta argumentació tenia i té una objecció, arribada a reconèixer pel propi Milton Friedman i que el màxim sentit comú ens fa entendre, i és que la intervenció governamental sí està justificada en aquells casos on la seguretat de terceres persones es veu afectada. És a dir, si algú vol gastar-se menys diners en un cotxe sense air-bag, ha de ser lliure per a poder fer-ho, allà ell i les seues decisions. Però per exemple si en el mercat existeixen dos tipus de cotxes, uns amb frens més segurs, i per tant amb un preu final major, i uns altres amb frens menys segurs, i per tant amb un preu final menor, la llibertat de triar per part del consumidor en aquest cas no està justificada i sí la intervenció governamental obligant a tots els cotxes a fabricar-se amb els frens més segurs i forçant als compradors a gastar aquells diners de més, ja que la seguretat de terceres persones en aquest cas sí està en qüestió.
Per tant, tornant al senyor Aznar i la seua intervenció, la seua aplicació de les teories de Friedman en el cas del consum de vi i la conducció és totalment errònia, mal adaptada per al cas i totalment contradictòria, perquè l'elecció del consumidor de injerir alcohol i conduir no pot ser lliure, ja que afecta de manera total a la seguretat de terceres persones.
Per a acòlits com aquest millor no tenir cap, va deure pensar el senyor Friedman allà on estiga.
H. F. C.
