Quan el senyor Aznar va pronunciar aquestes desafortunades paraules, després de rebre la medalla d'honor de l'Acadèmia del Vi de Castella i Lleó en 2007, molt poca gent sabia, i molt poca gent sap ara, que aquests arguments amagaven i amaguen una profunda fidelitat als postulats econòmics del cèlebre economista nord-americà i Premi Nobel d'Economia en 1976, Milton Friedman.
Aquests postulats parteixen del qüestionament de la funció de l'estat com a àrbitre imparcial en la protecció del consumidor respecte als productes que pot comprar en el mercat. Estableixen que la intervenció governamental, és a dir, l'estat, no té cap dret a obligar per llei, per exemple, que els cotxes porten de sèrie en la seua fabricació air-bag, forçant al consumidor a incórrer en un cost major que si no ho portaren.
El que proposen és que, amb tota la informació en la mà sobre les possibles conseqüències de la compra d'un cotxe sense air-bag, siga el consumidor qui trie lliurement si vol gastar-se o no aquest plus de diners en un cotxe amb aquesta prestació de seguretat, preservant sempre la llibertat de triar del consumidor.
Per tant, i segons Friedman, són les forces del mercat amb total llibertat de moviments i no l'estat, qui pot establir amb major eficiència si un producte ha de sobreviure o no.
Tota aquesta argumentació tenia i té una objecció, arribada a reconèixer pel propi Milton Friedman i que el màxim sentit comú ens fa entendre, i és que la intervenció governamental sí està justificada en aquells casos on la seguretat de terceres persones es veu afectada. És a dir, si algú vol gastar-se menys diners en un cotxe sense air-bag, ha de ser lliure per a poder fer-ho, allà ell i les seues decisions. Però per exemple si en el mercat existeixen dos tipus de cotxes, uns amb frens més segurs, i per tant amb un preu final major, i uns altres amb frens menys segurs, i per tant amb un preu final menor, la llibertat de triar per part del consumidor en aquest cas no està justificada i sí la intervenció governamental obligant a tots els cotxes a fabricar-se amb els frens més segurs i forçant als compradors a gastar aquells diners de més, ja que la seguretat de terceres persones en aquest cas sí està en qüestió.
Per tant, tornant al senyor Aznar i la seua intervenció, la seua aplicació de les teories de Friedman en el cas del consum de vi i la conducció és totalment errònia, mal adaptada per al cas i totalment contradictòria, perquè l'elecció del consumidor de injerir alcohol i conduir no pot ser lliure, ja que afecta de manera total a la seguretat de terceres persones.
Per a acòlits com aquest millor no tenir cap, va deure pensar el senyor Friedman allà on estiga.
H. F. C.
7 comentaris:
Ai Héctor quina alegria aquest esperat post!!! per favor, no ens faces esperar tant per al següent XD!
A La doctrina del shock de Naomi Klein es fa un bon repàs de l'herència que aquest individu, Friedman, ha deixat a la teoria capitalista del lliure mercat...tant em fa on estiga però m'alegre que tinga seguidors tan subnormals com el sinyor Aznar, no es mereix menys...
P.S. per cert que jo m'imagine on estarà el senyor Milton...
Exacte! doctrina del shock que si bé no m´enganye, ha imperat durant els últims 30 anys i que hui podem vore un clar exemple amb la crisi actual.
Aquesta crisi ha deixat un estat de shock total a les societats, i des de determinats òrgans económics internacionals s´aprofita la desesperada situació regnant i la feblesa de les poblacions, per a endosar-nos certes reformes de calat lliure mercadista radical(reducció de despesa social, reducció de pensions, reforma laboral, etc) amb l´excusa de que reduint la despesa de l´estat millorarà l´economia. Açò és totalment erroni, el que provocaràn totes aquestes reformes serà més estancament de les economies i més crisi durant més anys.
Per sort, Obama i el seu equip econòmic sí entenen açò i està fent tot el contrari al que en Europa ens manen aquests determinats organismes econòmics internacionals.
Tindrà que vindre el Barack a explicarnos-ho.
Bé, els efectes de la doctrina del shock ho saben millor Nova Orleans o Haití més recentment. No sé si el cas del petroli de BP tindrà el mateix efecte, supose que amb Obama no serà així, què n'opines que serà el resultat?
Enhorabona Héctor! Gran article! Al vídeo no li calen compentaris perquè ell assoles ho diu (i s'ho diu) tot. Espere que ens il·lustres altre cop ben prompte!
Amb Obama la doctrina del shock no té cabuda, al menys en la direcció que ha tingut sempre. Dic açò perquè crec que, al cas del vertit de BP pot ser sí que es produirà un altre cas de doctrina del shock però amb sentit totalment contrari, vull dir que, una de les poques conclusions "positives" que es poden traure de tot aquest drama, és que, per les seues dimensions destructives, tot aquest desastre farà canviar d´una vegada per totes la mentalitat dels nord-americans respecte al canvi climàtic, fent-los totalment conscients d´aquest. Obama ja parlà sobre açò, i estic segur que ara amb més força i justificació aplicarà el seu programa de reforçament de les energies renovables en detriment del petroli.
Pot ser amb açò i amb aquest gran president, estem davant de l´inici d´una nova doctrina del shock, aquest cop, d´un shock POSITIU PER A LA HUMANITAT.
Emili!!! vos assegure que el próxim article no tardarà tant :), m´alegre que vos haja agradat!
Héctor, allò de tu amb Obama és molt fort, sobretot per "un shock POSITIU PER A LA HUMANITAT." Tan de bo tingues raó :D!
Publica un comentari a l'entrada