Tribut a una esperança anomenada Obama

En l´obertura del seu discurs de la victòria electoral en el Grant Park de Chicago, Barack Obama va pronunciar unes concises paraules dirigides en particular i en exclusiva a la gent cínica. Gent la qual mai va voler creure en la possibilitat d´ocurrència del que realmente va passar en les històriques eleccions nord-americanes de novembre de 2008.

En aquestes paraules Barack Obama es preguntava si, després d´aquesta màgica nit, encara hi havia algú que dubtés que els Estats Units fos un lloc on tot és possible. Si encara hi havia algú que dubtés que un home progresista, lliberal, ecologista, anti-belicista, tolerant, amb sensibilitat respecte a les injusticies existents al món, i el més important i sorprenent de tot, un home de raça negra, pogués arribar a la presidència de la principal potència mundial.

Parafrasejant Obama, es podria dir que, com els seus avantpassats fundadors de la nació americana, com els seus avantpassats esclaus i abolicionistes que van lluitar per la llibertat, com els seus avantpassats inmigrants provinents de terres llunyanes, com els seus avantpassats pioners que es van obrir camí cap a l´oest vencent l´implacable desert, com els seus avantpassats treballadors que van lluitar per organitzar-se, com les seues avantpassades dones que van lluitar per tenir el dret al vot, com els seus avantpassats joves que van lluitar per alliberar al món del feixisme, la tirania i l´opressió, en definitiva, com tots ells, el 4 de novembre de 2008 els nordamericans van dir SÍ, PODEM, van respondre al cinisme i van iniciar un nou gran capítol en la història dels Estats Units i potser en la història del món sencer.

Recentment, amb la consecució per part de Barack Obama del premi Nobel de la Pau, sembla que el cinisme representat en forma de persones ha ressorgit.

Per tot arreu s´han alçat veus preguntant el perquè d´aquest fet, veus afirmant i qüestionant què ha fet Obama per merèixer semblant premi.

Per a la gent que no aprecia el poder de les paraules, el poder de la motivació, el poder de la inspiració, el poder de l´expansió de l´optimisme entre milions de persones de tot el món en temps de crisi mundial com l´actual, per a la gent que no estima aquests dons inherents en el caràcter i en els actes del senyor Barack Obama, li diré tres fets tangibles que en la meua humil opinió fan Obama just posseïdor del Nobel de la Pau.

En primer lloc, la gent oblida amb facilitat que durant 8 llargs i desagradables anys es va lluitar sense descans i sense resultat contra l´existència del infaust i inhumà penal de Guantànamo, havent de tragar amb la falta de sensibilitat, la prepotència i l´arrogància característiques pures del govern Bush.

Només una setmana després de la seua investidura Barack Obama va signar la llei que permetrà tancar definitivament aquest atemptat contra els drets humans i contra la moral més bàsica existent.

En segon lloc, el restabliment de les bones intencions, del multilateralisme, de la tolerància, del respecte, i en general, del pacifisme com a bandera en les relacions internacionals. Destacant d´una banda la nova mà estesa al món musulmà, i de l´altra, la retirada de l´escut de míssils el qual suposava una intimidació en tota regla cap a Rússia.

En tercer i últim lloc, la presentació de la llei de reforma del sistema de seguretat social nord-americà, parlant clar, la reforma del sistema sanitari dels Estats Units, que com tots saben, és un sistema, tant en essència com en existència, privat, i com a tal, en l´actualitat, deixa fora de la seua cobertura a més de 50 milions de nord-americans. Sistema dominat durant dècades per les companyies asseguradores privades que manegen el mateix al seu gust regint-ho tot en base als seus purs interessos econòmics, deixant de banda el seu suposat i degut fí, l´atenció de les persones.

Sistema afavorit i recolzat per desenes de presidents en la història nord-americana fins a l´arribada del senyor Barack Obama.

Per tant, amb tan sols una setmana de mandat Obama va realitzar un acte que tant es va esperar durant 8 angoixants anys i mai va arribar.

Amb tan sols uns mesos va canviar radicalment tota una atropellant, irrespetuosa, intolerant, arrogant, neofeixista i maquiavèlica forma d´entendre les relacions internacionals la qual era marca de l´anterior president Bush, instaurant una aurèola d´optimisme i pacifisme en tota la faç terrestre.

I amb tan sols uns mesos també, Obama ha aconseguit fer el que ningú va tenir el valor de fer durant els gairebé, 250 anys d´historia de la nació nord-americana, és a dir, plantar cara a l´estatus quo establert i acabar d´una vegada per sempre amb la xacra en que s´ha convertit aquest sistema sanitari nord-americà.

Si la matinada entre el 4 i el 5 de novembre de 2008 va ser la resposta al cinisme que mai va creure que una persona com Barack Obama pogués convertir-se en president dels Estats Units, d´ací a quatre anys els nous cínics de hui, que no creuen que Obama siga just mereixedor del prestigiós guardó, obtindran la seua contundent resposta. Temps al temps.

H. F. C. (Escribint des d´Alemanya)