Resulta totalment incomprensible escoltar crítiques a la recentment estrenada llei anti-tabac. Per sentit moral i ètic era totalment necessària. Però si per a algú aquests sentits són difícils de comprendre, apel·larem com a mínim al sentit comú, que com el mateix indica, és comú a tots o almenys hauria de ser-ho.
Entre moltes de les crítiques escoltades podem destacar dues.
En primer lloc una que, per la gravetat dels seus arguments, així com pel seu mínim o inexistent ajust a la realitat, val la pena comentar. Vaig tenir l'honor o el deshonor d'escoltar aquest disbarat per televisió, farà cosa d'uns dies. I diu així:
“La llei aquesta, és anticonstitucional i dictatorial!”
I es va quedar tan ample.
Per a lo de anticonstitucional, em remet a l'article 43 de la Constitució Espanyola , segons el qual; “Es reconeix el dret a la salut”, “Competeix als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris. La llei establirà els drets i deures de tots sobre aquest tema”. Així com a l'article 51 que reconeix que; “Els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i usuaris, protegint, mitjançant procediments eficaços, la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics dels mateixos”.
Per a lo de dictatorial, és un insult a la intel·ligència de l'ésser humà i no val la pena comentari algun. Pel seu propi pes, no cau, s'enfonsa.
En segon lloc, molts es queixen que la llei hauria de permetre als bars i restaurants triar entre deixar o no deixar fumar en els seus locals.
La llei anterior permetia aquesta elecció, però, coneixen algun bar o restaurant en el qual estiguera totalment prohibit fumar? Òbviament davant aquella disyuntiva els empresaris de la restauració optaven per la via fumadors, ja que el contrari suposava restringir la seua quota de mercat. El resultat, la injustícia comesa sobre els no fumadors, que anaren on anaren havien de tragar amb un verí volant que els era imposat sense el seu consentiment.
L'actual llei corregeix aquesta anomalia cruel. Garanteix i protegeix mitjançant un procediment eficaç la salut dels consumidors, que, mira tu per on, és el que textualment arreplega la Constitució.
Per als que pensen que la prohibició de fumar imposada per l'estat traspassa els límits de responsabilitat que aquest ha de tenir sobre les persones, dir-los, que el gran exponent de la llibertat d'elecció en l'economia i en la societat en general, el gran economista Milton Friedman, el qual tenia com a idea central dels seus postulats que, “no és correcte que el govern ens obligue a protegir-nos a nosaltres mateixos, sinó que hem de ser nosaltres els individus, els qui lliurement triem si volem estar protegits o no”, reconeixia una molt important objecció al seu propi raonament central: “l'afectació de terceres persones”.
I és ací on trobem el sentit de tot. Quan la seguretat, o en aquest cas, la salut de terceres persones es veu afectada, la intervenció de l'estat està totalment justificada. El mateix ha d'interferir i regular “la llibertat d'elecció” en qüestió, en defensa de l'interès general.
La llibertat d'elecció d'un bar o restaurant sobre si en el seu local es pot fumar o no és un claríssim exemple.
H. F. C.
H. F. C.
