Resulta totalment incomprensible escoltar crítiques a la recentment estrenada llei anti-tabac. Per sentit moral i ètic era totalment necessària. Però si per a algú aquests sentits són difícils de comprendre, apel·larem com a mínim al sentit comú, que com el mateix indica, és comú a tots o almenys hauria de ser-ho.
Entre moltes de les crítiques escoltades podem destacar dues.
En primer lloc una que, per la gravetat dels seus arguments, així com pel seu mínim o inexistent ajust a la realitat, val la pena comentar. Vaig tenir l'honor o el deshonor d'escoltar aquest disbarat per televisió, farà cosa d'uns dies. I diu així:
“La llei aquesta, és anticonstitucional i dictatorial!”
I es va quedar tan ample.
Per a lo de anticonstitucional, em remet a l'article 43 de la Constitució Espanyola , segons el qual; “Es reconeix el dret a la salut”, “Competeix als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris. La llei establirà els drets i deures de tots sobre aquest tema”. Així com a l'article 51 que reconeix que; “Els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i usuaris, protegint, mitjançant procediments eficaços, la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics dels mateixos”.
Per a lo de dictatorial, és un insult a la intel·ligència de l'ésser humà i no val la pena comentari algun. Pel seu propi pes, no cau, s'enfonsa.
En segon lloc, molts es queixen que la llei hauria de permetre als bars i restaurants triar entre deixar o no deixar fumar en els seus locals.
La llei anterior permetia aquesta elecció, però, coneixen algun bar o restaurant en el qual estiguera totalment prohibit fumar? Òbviament davant aquella disyuntiva els empresaris de la restauració optaven per la via fumadors, ja que el contrari suposava restringir la seua quota de mercat. El resultat, la injustícia comesa sobre els no fumadors, que anaren on anaren havien de tragar amb un verí volant que els era imposat sense el seu consentiment.
L'actual llei corregeix aquesta anomalia cruel. Garanteix i protegeix mitjançant un procediment eficaç la salut dels consumidors, que, mira tu per on, és el que textualment arreplega la Constitució.
Per als que pensen que la prohibició de fumar imposada per l'estat traspassa els límits de responsabilitat que aquest ha de tenir sobre les persones, dir-los, que el gran exponent de la llibertat d'elecció en l'economia i en la societat en general, el gran economista Milton Friedman, el qual tenia com a idea central dels seus postulats que, “no és correcte que el govern ens obligue a protegir-nos a nosaltres mateixos, sinó que hem de ser nosaltres els individus, els qui lliurement triem si volem estar protegits o no”, reconeixia una molt important objecció al seu propi raonament central: “l'afectació de terceres persones”.
I és ací on trobem el sentit de tot. Quan la seguretat, o en aquest cas, la salut de terceres persones es veu afectada, la intervenció de l'estat està totalment justificada. El mateix ha d'interferir i regular “la llibertat d'elecció” en qüestió, en defensa de l'interès general.
La llibertat d'elecció d'un bar o restaurant sobre si en el seu local es pot fumar o no és un claríssim exemple.
H. F. C.
H. F. C.
6 comentaris:
La gent és molt forta... no obstant, una de les coses que més em va impressionar gratament en sortir la llei fou les declaracions de fumadors del tipus "Ja ens acostumarem", "Abans molestàvem als no fumadors així que està bé", etc.
A la porra amb la resta!
Doncs, em pareix bé la nova llei anti-tabac en certa mesura, perquè que no es puga fumar als bars o a les discoteques o parcs infantils ho entenc, i em pareix correcte!! encara que no sé fins a quin punt és ètic que el govern desideixca el que es pot fer o no es por fer dins de ta casa. D'altra banda em pareix una solemne xorrada el que no es puga fumar a la porta de les escoles o hospitals, i després al camp nou si q es puga fumar...tu ho entens??? Si una persona va fumant pel carrer i pasa per davand d'una escola que ha de fer??? pegar-li la volta a la "mansana"? o si vas a visitar a un amic o familiar que està a l'hospital, tampoc em pareix correcte que al balcó de l'habitació, o a les portes de l'hospital no es puga fumar, ja que ni molesta als pacients ni contamines a ningú ja q està a l'aire lliuere.
En fi, tot el que siga millorar la qualitat de vida i la salut de les persones em pareix correcte, això sí, si el que volen es que la gent no fume que prohibeixquen el tabac... però això no els interesa, son molts diners en impostos!!!!
Theresiaa! això està clar, depen de l´educació rebuda i del civisme inculcat a cada persona. Esperem que poc a poc siguen eixes les reaccions i no les altres.
Al senyor anònim dirli que en cap moment la llei diu res de si pots fumar o no a ta casa, només parla de llocs públics.
Respecte a lo de prohibir fumar prop d´una escola, a mi em sembla bé.
No es tracta de restringir la llibertat d´un tio que passa caminant per davant d´una escola. Es tracta d´evitar a tota costa que els xiquets prenguen contacte amb el tabac a edats tan primerenques. Està clar que després els pares fan el que volen i fumen davant dels fills ací i allà, però per lo menos amb aquesta llei els pares que sí que intenten evitar que els seus fills fumen en el futur s´eviten que el seu fill veja fumar a tot quisqui a l´eixida de l´escola.
No crec que açò supose un gran inconvenient per a la persona que vaja a passar fumant per davant d´una escola. Per lo menos, no crec que li coste molt encendre´s el dichós cigarro un poquet més cap allà.
En lo dels hospitals, pot ser sí és un poc excessiu.
Finalment, estic totalment d´acord amb tu, són massa diners en impostos.
La memòria és un bé preciat que tots no poden gaudir.
No és falta de memòria Hector, recorda sempre que son copes de més. (tu m'entens) jeje
Igual la resposta a les critiques que te fan sobre la llei anti-tabac és una simple frase.
Els drets d'una persona finalitzen quant comencen els d'un altra.
Inclos es podria dir que abans estavem a un sistema dictatorial...
Penseu sense la llei anti-tabac sols una persona tenia dret de triar.
La persona si triaba fumar.
Egoistament no pensava en els mals que feia a les persones que tenia al seu voltant.
Gràcies a la llei anti-tabac...
Les persones ja ni pregunten
Et molesta que fume??
(En l'hipotètic cas ja que pocs heu pregunten)
Ara la llei ja els recorda que si ells fumen.
Enfermen els que estan al seu voltant.
Una grata sorpresa sens dubte! a l´altra confiaré més amb tu :).
Entrant al tema, he de dir-te que, a cada conversació que tinc sobre la llei antitabac el meu convenciment de que és una llei justa i totalment encertada és major.
Em fa gràcia el que deia Fran l´altre dia de: "Cadascun a la seua casa és lliure de fer el que vulga!".
Un bar no és una casa privada. Un bar és un establiment públic on el seu propietari estableix una relació econòmica-transaccional amb un client, amb cap altre objectiu que el lucre personal. Vamos, el que es ve a conéixer com a “negoci”. I fins on jo sé, tota activitat comercial ha de estar regulada per les lleis corresponents. El contrari, òbviament, seria l´anarquia econòmica.
Un bar ha de complir amb les lleis sanitàries que van des de l´estat dels aliments fins a l´entorn ambiental del propi bar.
Que jo sàpia, l´entrecot al pebre amb un resgustoset a tabac marlboro no ha de ser molt sa, no? però bueno, per a gustos colors (o com deia aquell, el gilipollisme és una forma de vida) i cadascun és lliure de menjar el que li done la gana…¡MENTRE NO FOTA ALS DEMÉS! ¡Ací està el QUID DE LA QÜESTIÓ! I ací entra la teua frase, “els drets d´una persona finalitzen quan comencen els de una altra”. La segon part d´aquesta frase cobra un sentit encara molt més potent quan es tracta de la salut de les persones.
Per altra part, el que vaig tractar d´explicar a Jose va ser que, si tu vols que la llei permeta triar als bars si són de fumadors o no, com sí permetia la llei anterior, passaria el que passà, que no hi havia cap bar en el que fumar estiguera prohibit.
Amb la possibilitat de triar, es creava un avantatge comparatiu per als bars que sí permetien fumar perquè tenies dos tipus de clients potencials. En canvi, el bar que no permetera fumar només tindria un tipus de client potencial.
Seguint aquesta lògica aplastant, el més just és no permetre fumar a cap lloc i punt.
Amb açò es fa justícia econòmica.
Amb el que puga gaudir d´un bon esmorzar, d´un bon dinar, d´un bon sopar, o d´una bona copa de rom amb Coca Cola sense trindrem que tragar el asquerós verí volador del cigarret d´una altra persona es fa justícia sanitària.
Publica un comentari a l'entrada