Van ser ells

Com enèrgicament explicava el president d'Estats Units en el seu últim míting de campanya a Cleveland per a les eleccions legislatives d'aquest dos de novembre, l'única estratègia política dels republicans, i per extensió, del “Tea Party”, es basa en assumir que tots tenim amnèsia.
Amnèsia en pretendre que, mitjançant la manipulació i l'apel·lació a la por, a la incultura i a la ignorància al més pur estil Bush, oblidem que aquesta crisi la van crear ells i els seus ideals d'ultra-desregulació financera.

Que oblidem que van ser ells els qui van posar el sistema a la vora de la fallida amb la seua absurda adoració del laissez-faire radical i de l'ideari reaganià, reduint l'estat a la mínima expressió, eliminant qualsevol tipus de regulació, supervisió i control sobre els mercats financers i incitant als bancs a fer el que van fer, és a dir, guiar-se única i exclusivament per la cobdícia.

Com tots deurien de saber, la cobdícia trenca el sac. Amb açò ens van arrossegar a tots i van obligar als que van vindre després, Obama i els demòcrates, a solucionar la terrible papereta d'evitar ni més ni menys que l'enfonsament del capitalisme a força de tirar d'endeutament públic. L'estat, una vegada més, al rescat del mercat. 

És curiós com les veus que avui clamen i reclamen contra la grandària excessiva del deute públic no van dir ni mú en aprovar-se els tremendament gegantescs paquets d'ajuda als bancs de Wall Street. O, remuntant-nos uns pocs anys abans, com no van dir ni mu quan el seu ben volgut Bush, que va heretar superàvit de Clinton, deixava fetes xixines les arques públiques amb les aventures d'Afganistan i l'Iraq.

Molt més curiós resulta encara que, precisament el que ens va ficar en tot aquest fatal garbull, a saber, la minimització absoluta de l'estat, siga la solució que els republicans, i en essència, el “Tea Party”, presenten al públic. Es creuen que som tontos? No, creuen que tenim amnèsia.

P. D. La vinyeta superior ens il·lustra d'una manera còmica, però subtil, l'equivocat de la idea de que l'estat no serveix per res.

H. F. C.