Àrea monetària òptima

Més clar aigua

Als treballs sobre les dinàmiques monetàries i les àrees monetàries òptimes de l'economista canadenc Robert Mundell, els quals li van valer el Premi Nobel d'economia en 1.999, podem trobar diverses de les respostes al per què del desastre de l'euro. 

Segons els models desenvolupats per Mundell, per a que una unió monetària funcione han de complir-se quatre criteris:

• Que existisca una elevada mobilitat laboral recolzada per la falta de barreres físiques i culturals. 
• Que hi haja una diversificació de la producció dins de l'àrea.
• Que s'accepte el lliure moviment de capitals, amb flexibilitat de preus i salaris.
• Que hi haja un mecanisme generós de transferències del pressupost de la Unió als països o regions que pateixen xocs asimètrics que només els afecten a ells i no als altres.

A tenor dels esdeveniments, és evident que aquests criteris no es compleixen íntegrament a la vigent àrea euro (AE). Concretament, tant el primer criteri com el quart s'estan revelant com a grans obstacles en l'actual context de crisi.  

Respecte al primer criteri, és obvi que la mobilitat laboral dins de l'àrea euro no troba barreres físiques, malgrat els dubtes populistes i electoralistes sobre l'espai Schengen expressats en els últims temps per certs polítics que afortunadament ja no estan al poder, el mateix permet l'absoluta mobilitat dels treballadors entre els països membres sense cap tipus de filtre.

En aquest aspecte són les barreres culturals les que destaquen en aquest moment. 

Estem observant com les diferències en idioma entre els diferents països membres de l'euro fan de gran barrera cultural per a una mobilitat laboral necessària des de les zones del sud més perjudicades per la crisi cap a les zones del nord menys afectades.

Per descomptat que existeix emigració, especialment entre els recents llicenciats universitaris millor preparats per a aquests canvis, però queda patent que aquests moviments no arriben en absolut al nivell mínim normal de qualsevol àrea monetària òptima.

Al sud d'Estats Units, els treballadors de l'estat de Florida afectats per l'esclat de la gran bombolla immobiliària estil Espanya, poden traslladar-se perfectament a milers de quilòmetres al nord, a l'industrial estat d'Ohio, sense trobar ni un sol problema idiomàtic.
Açò permet per exemple que l'atur a l'estat de Florida, malgrat el shock immobiliari, no siga estratosfèric, produint-se un equilibri òptim entre les diferents zones que componen els Estats Units.

Pel que fa al quart criteri, malgrat que els fons de cohesió europeus han fet molt per reduir les asimetries entre els diferents països de l'AE, quant a infraestructures i serveis es refereix, l'absència d'un tresor federal europeu únic amb competències generals sobre tots els estats membres ha produït en aquests moments de crisi grans desequilibris fiscals. L'existència de disset tresors diferents per a una mateixa moneda en comú fomenta grans tensions econòmiques i fa recaure, de manera individual, sobre cadascun d'aquests tresors la responsabilitat de corregir els desajustaments fiscals que es produeixen. On a l'assemblea legislativa de Florida no han de preocupar-se per reunir els fons amb els quals sufragar l'atenció social i sanitària, ja que són sufragats pel tresor federal d'Estats Units, a Espanya el tresor nacional es troba sol. A l'AE les generoses transferències per eliminar les asimetries entre els diferents països brillen per la seva absència. 

Als membres que sofreixen severes crisis fiscals (Espanya, Irlanda, Grècia, Portugal...) no els queda altra que respondre retallant desesperadament i salvatgement la despesa, la qual cosa augmenta la desocupació i l'estancament a nivells de la Gran Depressió. Els fons de cohesió inicials salten per l'aire i les asimetries es disparen.

Amb aquesta crisi arribem a la disjuntiva de decidir si volem més o menys Europa.  

El primer és, segons els postulats de Mundell, l'única solució que ens queda. El segon és l'abisme.

H.F.C.