Una de les primeres accions del nou executiu presidit per Mariano Rajoy ha sigut l'aprovació per la via urgent d'un paquet de dures mesures dirigides a la reducció del dèficit públic. Segons estima el Banc d'Espanya el mateix es va situar l'any 2011 en el 8,1% quan l'objectiu oficial era del 6%.
Per al present any aquest objectiu és del 4,4%, per la qual cosa el repte es presenta fart complicat per no dir quasi inassumible, d'ací la duresa de les mesures adoptades.
Deixant una escletxa per a l'esperança, cal dir que els objectius oficials de dèficit fixats tant per a 2011, com per a 2012 i 2013 van ser establerts descomptant unes perspectives de creixement positiu de l'economia del 0,7% 1,1% i 1,8% respectivament. Aquestes perspectives han canviat radicalment estimant-se una abrupta recessió tant per al present com per al pròxim any.
I és a açò al que s'aferra Rajoy per molt que jure i perjure que Espanya complirà amb l'objectiu del 4,4% per a enguany. Espera amb ànsia que les noves perspectives de recessió forcen a les autoritats europees a atenuar els objectius de dèficit, cosa que a mesura que passen les setmanes sembla bastant probable.
Tornant a les dures mesures aprovades pel govern, destaca entre elles la pujada temporal d'impostos(directes) establida. Caldria reparar en dues idees interessants.
La primera d'elles és la Corba de Laffer (imatge).
A "grosso modo" la mateixa estableix l'existència d'un punt a partir del qual les pujades d'impostos no generen més recaptació sinó més aviat el contrari, ja que deprimeixen l'activitat econòmica.
L'augment d'impostos disminueix la renda disponible i amb açò el consum, el què fa que la producció decaiga.
Encara que en certa manera és encertada, aquesta idea presenta algunes inconsistències. En el tram més elevat de l'impost sobre la renda, l'efecte negatiu d'una pujada és de dubtosa probabilitat, atès que a aquests nivells la major part dels guanys provenen d'altres fonts, com per exemple les SICAV i altres rendes del capital que tributen per altres vies.
La segona idea a destacar és la Progressivitat en fred de l'impost sobre la renda.
L'IRPF s'aplica per trams de renda. Després de les pujades aprovades, els primers 17.707,2 euros tributen al 24,74%, des dels 17.707,3 fins als 33.007,2 euros tributen al 30%, des dels 33.007,3 fins als 53.407,2 al 40%, des dels 53.407,3 fins als 120.000,2 al 47%, des dels 120.000,3 fins als 175.000,2 al 49%, des dels 175.000,3 fins als 300.000,2 al 51% i finalment, i com a tram més elevat, a partir dels 300.000,3 euros es tributa al 52%.
El problema ve de l'absència de la deflactació de les tarifes. És a dir, la fixació dels límits de cada tram es va establir en el 2008 i des d'aquell any els preus s'han incrementat, és a dir, s'ha produït inflació, amb el que 17.707,20 euros de 2008, avui no valen el mateix, valen menys.
En termes de poder adquisitiu 17.707,20 euros d'aquell temps avui equivaldrien a 19.202,05 euros. Per tant, per a començar a tributar al 30% avui, hauria d'establir-se a partir 19.202,05 euros i no, com erròneament ocórrirà, a partir de 17.707,20 euros.
Aquesta és la Progressivitat en fred i aquesta és la injusta pèrdua de poder adquisitiu que provoca la no deflactació de la tarifa de l'impost sobre la renda.
H.F.C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada